Bona tarda Senyora consellera, representants del Departament
d’Ensenyament i altres institucions, professors, famílies i estudiants.
Primer de tot, m’agradaria felicitar els meus companys que es troben
avui aquí per haver obtingut el reconeixement que suposa un Premi Extraordinari
de Batxillerat. És per a mi un honor i un orgull representar amb aquestes
paraules no només als premiats, sinó també a tots aquells estudiants que van
presentar-se a la prova i, per extensió, als qui no van poder presentar-s’hi;
inclús als que no han pogut seguir amb els estudis per innumerables
circumstàncies. Haver arribat fins aquí és un mèrit que ens hem merescut per
tota la feina feta i l’esforç que ha suposat
i, per tant, m’agradaria expressar la meva enhorabona
als guardonats.
Els Premis Extraordinaris de Batxillerat són un reconeixement a l’excel·lència, un premi a l’esforç, la dedicació i la constància. Són també un
reconeixiement de les capacitats demostrades durant el batxillerat, no només
acadèmiques o intel·lectuals sinó també la
capacitat d’organització, criteri i sacrifici personal. L’entrega i la passió
per aprendre, adquirir coneixements i saber entendre’ls, desenvolupar-los i
aplicar-los, així com la voluntat d’excel·lir i haver
arribat a destacar per la nostra dedicació i disciplina són qualitats que ens
han aportat i ens aportaran resultats molt positius al llarg de la nostra vida,
no només durant la carrera universitària i laboral sinó, sobretot, en el nivell
personal. Confio que això ens obri portes a oportunitats riques i diverses.
La majoria dels que hem arribat fins aquí va trobar-se, en un moment o
altre, amb un conflicte intern que implicava decidir el nostre destí. Potser
alguns ja ho tenien clar des de petits, però una bona part no esperava prendre
aquest camí abans d’escollir la modalitat del batxillerat. (En el meu cas he
acabat triant la Medicina, encara que de petita volia ser una estrella del pop,
una famosa escriptora o inclús la Presidenta de Catalunya.)
Tot i així, sabíem que hauríem de fer un esforç immens per poder tenir
l’opció de decidir.
La incertesa sobre el nostre futur ens pressionava per dedicar-nos al
cent per cent al batxillerat, tenint sempre en ment la nota d’accés a la
universitat que desitjàvem. De vegades el patiment esdevenia visible
físicament, en els moments d’angoixa i de dubtes. Sóc conscient de
l’immensament afortunada que he estat en poder accedir a la carrera que volia,
i per aquest motiu m’agradaria tenir en consideració aquells qui, tot i
haver-se esforçat moltíssim durant el batxillerat, no van poder obtenir una
plaça a la qual aspiraven.
Aquest fet comportava la priorització de l’estudi sobre determinades
activitats, ja fos la pràctica d’un esport, l’estudi d’un instrument o una
afició que vam haver de relegar a un segon pla. En algunes ocasions, inclús,
vam renunciar a estar amb els nostres amics per tal de garantir la nostra plaça
en el futur que desitjàvem. Quantes festes i quants sopars ens hem perdut
perquè teníem un examen l’endemà...
Tot i la pressió que suposa, crec que és molt important mantenir aquest
tipus d’activitats, a més d’intentar seguir formant-nos en altres aspectes més
enllà de l’educació reglada, si tenim l’oportunitat i, sobretot, llegir. Els
estudis són molt importants, però no ens hem d’oblidar de viure i gaudir
d’aquelles petites coses que ens omplen i fan una mica més feliços. Així doncs,
l’estudi s’ha de convertir en una part intrínseca de la nostra persona, sense
deixar mai de sentir aquella inquietud per saber més del món i aquella curiositat
que caracteritza als que som avui aquí, per tal de gaudir de les dues parts.
Citant a Albert Einstein: “Mai consideri l’estudi com una obligació, sinó com
una oportunitat per penetrar en el meravellós món del saber”. Crec fermament
que aquesta determinació és la tinta que ha fet possible escriure el nostre
futur tal i com l’havíem somiat.
No hem d’oblidar que som uns privilegiats, encara que l’accés a
l’educació no hauria de ser un privilegi, sinó un dret. La diferència augmenta
quan ens referim a una educació de qualitat, la base que ens permeti accedir al
mercat laboral amb un nivell de competències alt. Una educació que ens formi
com a persones, exaltant els valors personals i col·lectius per tal de crear un futur digne i pròsper, estimulant l’ús del criteri
i la lògica per a avançar cap a una societat més evolucionada en tots els
sentits. Mandela va dir: “L’educació és l’arma més poderosa per canviar el
món”. Un món que estarà sotmès a les decisions dels estudiants del present.
És per aquest motiu que crec de gran importància l’existència de
reconeixements com aquest del qual avui participem, els Premis Extraordinaris de
Batxillerat. A més de constituir una satisfacció immensa per als guardonats, és
també un estímul que ens impulsa a seguir oferint el màxim de nosaltres
mateixos, continuar creixent cada dia i poder retornar a la societat tot el que
ens proporciona.
Aquesta evolució personal no hauria estat possible sense el suport de
les nostres famílies, que ens han fet costat en els moments més difícils, quan
la pressió que nosaltres mateixos ens imposàvem semblava dominar-nos, quan un
petit error podria suposar que el nostre somni es podria fer miques. En rebre
la trucada per comunicar-me que havia estat guardonada amb el premi, la
felicitat em va envair completament. Sentia una munió d’emocions, escoltava
incrèdula la veu que em felicitava des de l’altre banda del mòbil. Però només
una paraula era capaç de pronunciar: gràcies. Només de veure l’orgull reflectit
als ulls de les persones que estimo sé que tot el patiment i l’esforç ha valgut
la pena. Moltes gràcies a la meva família, als grans professors que he tingut
el plaer de tenir, als meus companys i amics, als somriures intercanviats que
feien més lleugers els dies. Gràcies per animar-nos a seguir lluitant, per
creure en nosaltres i proporcionar-nos l’empenta que necessitàvem en els
moments més difícils.
Moltes gràcies per aquesta oportunitat que ens heu donat.
