tag:blogger.com,1999:blog-14557052499924908322024-03-13T01:11:44.962-07:00La voz inauditaPaula Logahttp://www.blogger.com/profile/09814917239617563166noreply@blogger.comBlogger12125tag:blogger.com,1999:blog-1455705249992490832.post-56007046444292231702015-02-26T05:14:00.001-08:002015-02-28T11:42:16.323-08:00Reflejos<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgjnMUg7jwhc7RRTBjcutUbepsyRdWRB3IFZ47mIdtgxy_BsHCj5ff3Gza7RjnkveEWxaB4ssR2j4tKFH8TJLiIH8QBS0aaBW02r6f0H66w2VMYyv_sdT5VbrMZDBNjEQazlj_YiLAXQSaZ/s1600/Foto+21-05-07+21+51+08.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgjnMUg7jwhc7RRTBjcutUbepsyRdWRB3IFZ47mIdtgxy_BsHCj5ff3Gza7RjnkveEWxaB4ssR2j4tKFH8TJLiIH8QBS0aaBW02r6f0H66w2VMYyv_sdT5VbrMZDBNjEQazlj_YiLAXQSaZ/s1600/Foto+21-05-07+21+51+08.jpg" height="602" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Foto: suziesparkle, via Flickr</td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="p1" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="p1" style="text-align: justify;">
<span class="s1">La miré a los ojos. Ella me observaba, clavando sus pupilas fijamente en mí. Su mirada era desafiante, curiosa, penetrante. ¿Cómo podía ser que mi propio reflejo me resultase tan extraño? ¿Realmente conocía a aquella chica que me devolvía la sonrisa? Estudié sus rasgos, sus gestos, sus imperfecciones. Es curioso el tiempo que dedicamos a analizar las personas que nos rodean, evaluando sus virtudes y defectos, admirando sus hazañas o su belleza, criticando sus carencias y errores. Sin embargo, ¿cuántas veces nos detenemos a vernos en el espejo? No me refiero a mirar simplemente nuestro reflejo; tampoco a lamentarnos por la aparición de esos quilos de más ni a ningún acto de vanidad. No, yo quiero ir más allá. </span></div>
<div class="p2" style="text-align: justify;">
<span class="s1"></span><br /></div>
<div class="p1" style="text-align: justify;">
<span class="s1">¿Realmente nos conocemos? Por mucho que estudie mis fotografías o cualquier tipo de imagen en la que aparezca no me reconozco. Sé que aquél ser humano soy yo, es mi cuerpo, son mis movimientos, es mi voz. Aun así, tengo la sensación que no se trata sino de un maniquí, una imitación de mi ser, una manifestación involuntaria de mi persona. ¿A caso Narciso era consciente de su identidad, tras contemplarse insaciablemente en aquél fatídico riachuelo? ¿No es la vanidad la demostración más evidente de la ignorancia de nuestra autenticidad?</span></div>
<div class="p2" style="text-align: justify;">
<span class="s1"></span><br /></div>
<div class="p1" style="text-align: justify;">
<span class="s1">Esta reflexión es un tanto inquietante. Si no sabemos quienes somos, o como somos, estamos expuestos a cualquier situación, somos infinitamente vulnerables. No disponemos de ningún seguro, no tenemos garantías, desconocemos nuestra reacción al estar sometidos a determinadas condiciones. Podemos especular, podemos intuir, basándonos en experiencias previas, cómo solucionaríamos determinados conflictos cuando se nos plantean de forma externa. En cambio, cuando nos encontramos inmersos en un contexto fuera de lo común, somos peligrosamente impredecibles. Es entonces cuando se despliega un mundo infinito de posibilidades en nuestro interior.</span></div>
<div class="p2" style="text-align: justify;">
<span class="s1"></span><br /></div>
<div class="p1" style="text-align: justify;">
<span class="s1">¿Es posible escoger nuestra reacción? Y si nos incomodan nuestros sentimientos, ¿podemos elegir no sentirlos? ¿Cuantas veces habremos deseado no desear lo que inevitablemente hemos deseado? Si pudiésemos apagar o encender nuestros sentimientos, como si de interruptores se tratase, todo sería mucho más fácil. Si tuviésemos el poder de decidir nuestro estado anímico, si pudiésemos dominar nuestras emociones, seríamos invencibles. Pero entonces, ¿seguiríamos siendo la misma persona? ¿Poseeríamos una identidad? ¿Tendría sentido la experiencia?</span></div>
<div class="p2" style="text-align: justify;">
<span class="s1"></span><br /></div>
<div class="p1" style="text-align: justify;">
<span class="s1">Creo que cuando nos percatamos de que no somos de una determinada forma, ni somos alguien en concreto, sino que podemos ser cualquier cosa que nos propongamos, que queramos ser, es cuando adquirimos nuestra verdadera identidad. Una identidad que sólo cada uno puede determinar. Una identidad que se forja a partir de las decisiones que tomemos, más por las causas e impulsos que nos llevan a decidir que por sus resultados. Una identidad que no es invariable, que podemos modelar a nuestra voluntad.</span></div>
<div class="p2" style="text-align: justify;">
<span class="s1"></span><br /></div>
<div class="p1" style="text-align: justify;">
<span class="s1">Cuando nos encontramos con un conflicto, disponemos de varias opciones. Según la decisión que tomemos, nuestra vida puede emprender un camino completamente distinto al que esperábamos. En nuestra mente aparecerán dudas, pero podemos poner todo de nuestra parte por afrontar los acontecimientos como deseemos. Es entonces cuando nuestra personalidad hará que actuemos de una forma u otra. Es decir, no se trata de las consecuencias de tu decisión, sino de qué te ha empujado a tomarla, los motivos y la experiencia que te ha conducido hasta este instante, lo que te define. Por lo tanto, tu identidad es una elección -tu decides quién eres, consciente o inconscientemente.</span></div>
<div class="p2" style="text-align: justify;">
<span class="s1"></span><br /></div>
<div class="p1" style="text-align: justify;">
<span class="s1">La naturaleza se rige por dos premisas principales: siempre tiende al máximo desorden y al equilibrio. Análogamente, los humanos somos unos seres eclécticos. Somos un caos de emociones, pensamientos, ideas, percepciones, sensaciones, interpretaciones, preguntas, respuestas, inquietudes, personalidades, actitudes, memorias, consciencia, alma; huesos, músculos, arterias, venas, nervios; células; moléculas; átomos. Sin embargo, este conjunto aparentemente caótico se rige por un orden interno, un propósito. Todo tiene su función, quizás en algunos aspectos desconocida, pero presente. La evolución nos ha conducido hasta este preciso momento, en el cual un conjunto de elementos desordenados se han coordinado a la perfección para crear algo tan complejo como el ser humano. No sólo eso; más de siete mil millones de seres humanos, cada uno único en su especie. </span></div>
<div class="p2" style="text-align: justify;">
<span class="s1"></span><br /></div>
<div class="p1" style="text-align: justify;">
<span class="s1">Entonces, ¿por qué nos preocupa tanto lo desconocido? ¿Por qué nos empeñamos en controlar todo lo que nos rodea? ¿Por qué insistimos en dominar las bestias que habitan en nuestro interior? </span></div>
<div class="p2" style="text-align: justify;">
<span class="s1"></span><br /></div>
<div class="p1" style="text-align: justify;">
<span class="s1">Tal como he mencionado anteriormente, somos un caos que se rige por un orden determinado. Inevitablemente, seguimos unos patrones de comportamiento. Desconozco si se trata de algún mecanismo genético, de la experiencia o de la educación, o quizás de todo simultáneamente. Pero son precisamente estos patrones los que nos definen. </span></div>
<div class="p2" style="text-align: justify;">
<span class="s1"></span><br /></div>
<div class="p1">
</div>
<div class="p1" style="text-align: justify;">
<span class="s1">No obstante, siempre hay un elemento que desmonta las definiciones que establecemos, pues definir implica descartar y limitar, mas existen infinitas posibilidades. Por ello, creo que nunca podremos llegar a conocer a nadie completamente, ni tan solo a nosotros mismos. Al fin y al cabo, ¡qué aburrida sería la vida sin imprevistos! Es quizás una propiedad innata de las personas, una vida repleta de giros y altibajos, una trama de interesantes sucesos.... así se originan las buenas historias, de este caos nace el arte. No podemos evitar la tragedia, constantemente nos vemos arrojados a la catástrofe, pero aun así luchamos por sobrevivir y volver a ser felices. Somos un impulso, un deseo irrefrenable de vivir. Y eso es lo que nos hace humanos. Eso es lo que nos hace extraordinarios.</span></div>
Paula Logahttp://www.blogger.com/profile/09814917239617563166noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-1455705249992490832.post-47293966132007531152014-11-25T14:29:00.000-08:002014-12-09T15:41:00.599-08:00Yo estuve aquí<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
</w:Compatibility>
<w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]--><br />
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="156">
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if !mso]><img src="//img2.blogblog.com/img/video_object.png" style="background-color: #b2b2b2; " class="BLOGGER-object-element tr_noresize tr_placeholder" id="ieooui" data-original-id="ieooui" />
<style>
st1\:*{behavior:url(#ieooui) }
</style>
<![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
</style>
<![endif]-->
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj8QjMaVF1jgzAZGVuF5CBAT4iObiXctf8QPNJAFhNznzTPImHB1i6aeArKRQRlmkXThE6u20H5MXsFW8CBgUhSHwB8AZ0iBtQY67s0eFsvf_56YkJxnHrCGmys4nqqy5LowoAIKIbk0VO6/s1600/love_is_on_the_wall_by_kamuidestiny-d57f7y0.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj8QjMaVF1jgzAZGVuF5CBAT4iObiXctf8QPNJAFhNznzTPImHB1i6aeArKRQRlmkXThE6u20H5MXsFW8CBgUhSHwB8AZ0iBtQY67s0eFsvf_56YkJxnHrCGmys4nqqy5LowoAIKIbk0VO6/s1600/love_is_on_the_wall_by_kamuidestiny-d57f7y0.jpg" height="427" width="640" /></a></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Calisto MT";">Miré el reloj. Tan solo habían pasado quince
minutos. Aunque la clase era verdaderamente interesante, cada segundo se me
antojaba eterno. Quizás se debía a la curiosa combinación de los cantos
gregorianos que estábamos estudiando en clase de Historia de la Música, cuyas solemnes
monodias evocaban ambientes más idóneos para la purificación espiritual,
con las carcajadas causadas por un chiste obsceno provenientes de un grupo de
adolescentes en el pasillo y los efluvios hormonales del muchacho que se había
sentado a mi lado. Por no mencionar el cansancio que ya formaba parte de mí y
que era especialmente perceptible a esas horas de la tarde.<br />
Traté de concentrarme en la litúrgica melodía cerrando los ojos, pero el sueño
amenazaba con apoderarse de mis párpados, de modo que intenté fijar la vista en
algún punto de la estancia.<br />
<br />
En aquel momento algo llamó mi atención. No era la primera vez que reparaba en
ello; de hecho, desde el primer día de clase fui consciente de su presencia en
el aula. Sin embargo, ahora adquiría un nuevo significado. Ya estaba
familiarizada con este tipo de cambios de percepción, pues constantemente me
encuentro en situaciones similares en las que, al retirar la etiqueta que de
forma automática había adjudicado a un determinado ser, percibo una realidad
más dinámica, una identidad fluida que abarca mucho más de lo que había
asignado. En cualquier caso, me ocuparé de este fenómeno en otra ocasión.<br />
<br />
Lo que llamó mi atención fue la pared que daba al patio interior del Conservatorio,
contra la cual instantes antes apoyaba mi cabeza. Casi a la misma altura que
los pupitres, rezaban los nombres de centenares de alumnos y exalumnos del
centro. Normalmente me hubiese escandalizado por el acto de vandalismo que
supone, la falta de respeto hacia el edificio y al equipo de limpieza, una
muestra de rebeldía adolescente o quizás hubiese sentido curiosidad por saber
si Ana y Marc seguían proclamando su amor inquebrantable por las paredes del
planeta o si, contra todo pronóstico, su relación había perecido.<br />
<br />
Pero hoy esos nombres grabados a bolígrafo, lápiz y rotulador adquirían una
dimensión distinta. No pude sino preguntarme qué es lo que los había impulsado
a firmar aquella pared que tarde o temprano dejarían de visitar. </span><span style="font-family: 'Calisto MT'; line-height: 150%;">Entonces comprendí que aquel muro era la expresión de uno de los instintos
fundamentales de la naturaleza humana: el deseo, la necesidad de dejar nuestra
huella. Una marca que justifique nuestra presencia en el mundo, una señal que
constate nuestro paso por la vida. Un diminuto detalle que reafirme nuestra
existencia y nos enlace eternamente a la realidad.</span><br />
<span style="font-family: "Calisto MT";">
<br />
De algún modo, aquello me conmovió. Todos aquellos nombres representaban una
vida, una expresión de individualidad, la evocación del propio ego, que cobraba sentido en su conjunto. Cada
una de aquellas firmas era el resultado de un anhelo por formar parte de algo
mayor, identificarse con los demás alumnos que habían dejado su huella en el
pasado. Quizás una muestra de empatía hacia los anteriores alumnos que también
sufrieron en aquella aula, así como un signo de esperanza para todos aquellos
futuros estudiantes que leerían sus nombres. Toda una inspiración que pasaba
desapercibida ante nuestros propios ojos.<br />
<br />
A menudo me he preguntado por qué nos esforzamos tanto en superarnos; cuidamos
nuestro aspecto físico, intentamos generar un ambiente acogedor a nuestro
alrededor, procuramos tratar a los demás con simpatía, perfeccionamos nuestras
habilidades, seguimos luchando por alcanzar nuestras metas, intentamos mejorar
a nivel personal, intelectual y laboral. Quizás el motivo sea precisamente ese
anhelo por formar parte de la historia. Contribuir con nuestra existencia a
labrar un futuro decente, enorgullecernos de la memoria que hemos escrito.<br />
<br />
Un hombre que admiro profundamente explicó una vez su visión sobre este
aspecto: durante nuestra infancia, nos hallamos en un estado de fascinación por
el mundo. Maravillados por los misterios que nos rodean, sentimos curiosidad
por descubrir los límites de la realidad y nuestra única preocupación es
disfrutar de nuestro viaje. A medida que crecemos, nace otra inquietud:
queremos que nuestra vida cobre sentido, buscamos un objetivo concreto, un
destino. La búsqueda de un lugar en el que encajar y poder destacar se convierte
en un reto que se complica proporcionalmente con la edad. Llega un momento en
el que nuestra ambición metamorfosea a incertidumbre y la presión llega a asfixiarnos, pues la incapacidad por descubrir quienes somos nos
desconcierta. Queremos ser alguien, aportar algo a la sociedad. Recuerdo que en
ese momento su mirada se iluminó y, con una tierna sonrisa, confesó que ese
conflicto se disipó cuando nació su hijo. En aquel instante comprendió que él
era su huella; una parte de él quedaría en este mundo cuando ya no existiera.
La prueba de que él había existido. Su deber como padre era, pues, educar a su
hijo basándose en la experiencia adquirida a lo largo de su vida, transmitiendo
los valores y el conocimiento del que disponía para garantizarle una vida
óptima y enorgullecerse de aquél niño que le inspiraba tanto amor.<br />
<br />
Quizás éste es el secreto. Quizás solo se trate de dejar nuestra huella en el
tiempo, en la memoria de la humanidad. Saber que hemos dejado algo atrás, una
parte de nosotros inmortalizada en la realidad para que, cuando nuestro cuerpo
exhale en un último suspiro nuestro ser, no quede lugar para el arrepentimiento ni la decepción, sino algo que recuerde nuestro paso por el mundo y no nos
disolvamos en el olvido. Una prueba de que nosotros vivimos, sentimos, amamos,
hicimos todo lo que quisimos e incluso llegamos a hacer más de lo que nunca
habíamos imaginado. Una marca que demuestre que vivimos intensamente y
aprovechamos cada segundo de nuestra experiencia, saber que tuvimos un significado
relevante en la vida de otro ser humano. Todas aquellas personas que nos
conocieron, que tuvimos el placer de conocer, que realizaron cambios en
nuestras vidas y, recíprocamente, las vidas que cambiamos; incluso aquellas con
las que no tuvimos una relación estrecha pero hemos emocionado e inspirado de
algún modo. Dejar constancia de nuestro esfuerzo por ofrecer todo lo que
tenemos, haber sido capaces de superarnos y sacar lo mejor de nosotros mismos,
haber hecho feliz a alguien aunque sea con una simple sonrisa.<br />
<br />
Haber hecho de este lugar un mundo mejor con nuestra existencia y poder decir, con la cabeza bien alta:<br />
<br />
Yo estuve aquí.</span><br />
<span style="font-family: "Calisto MT";"><br /></span>
<span style="font-family: "Calisto MT";"><br /></span><span style="font-family: Calisto MT;">Tras esta reflexión, volví a mirar el reloj: tan solo quedaban diez minutos de clase. Perdida, levanté la vista. Entonces me percaté de que reinaba un silencio sepulcral y noté la intimidante mirada del profesor que me observaba, expectante, quizás aguardando una respuesta a la pregunta que acababa de formular. Avergonzada, pedí si podría repetir la pregunta.</span><br />
<span style="font-family: Calisto MT;">-¿Observa algún elemento en el documento proyectado en la pantalla que le llame la atención?</span><br />
<span style="font-family: Calisto MT;">Desconcertada, busqué entre las notas repartidas por el tetragrama sin un orden apartente hasta que, por fin, comprendí de qué se trataba. No pude reprimir una sonrisa por la coincidencia:</span><br />
<span style="font-family: Calisto MT;">-Es la primera obra que hemos estudiado que aparece firmada bajo el nombre de su autor.</span></div>
Paula Logahttp://www.blogger.com/profile/09814917239617563166noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1455705249992490832.post-65062438469005109702014-10-26T12:42:00.002-07:002014-10-26T12:46:19.318-07:00Discurs Premis Extraordinaris 2014<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjpfXnMu7H6BfcGWNnMPAQznYEugvdhHHbGQVtep24I0orM6a-f1OZLNVAw4guOgq_SlrIfspaQlG1EEphyphenhyphenpnBXV2ChEViS7fV91mOw3W66kNFLzMG37SDJ1JaqehcASCSToup195Tafp_y/s1600/DSC08282.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjpfXnMu7H6BfcGWNnMPAQznYEugvdhHHbGQVtep24I0orM6a-f1OZLNVAw4guOgq_SlrIfspaQlG1EEphyphenhyphenpnBXV2ChEViS7fV91mOw3W66kNFLzMG37SDJ1JaqehcASCSToup195Tafp_y/s1600/DSC08282.JPG" height="425" width="640" /></a></div>
<br />
<br />
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
</w:Compatibility>
<w:DoNotOptimizeForBrowser/>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="156">
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
</style>
<![endif]-->
<br />
<!--[if gte mso 9]><xml>
<o:OfficeDocumentSettings>
<o:PixelsPerInch>72</o:PixelsPerInch>
<o:TargetScreenSize>544x376</o:TargetScreenSize>
</o:OfficeDocumentSettings>
</xml><![endif]-->
<div class="CuerpoA" style="line-height: 150%; tab-stops: 35.45pt 70.85pt 106.3pt 5.0cm 177.15pt 212.6pt 248.05pt 283.45pt 318.9pt 354.35pt 389.75pt 425.2pt 456.6pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Calisto MT"; font-size: 14.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: #0400;">Bona tarda Senyora consellera, representants del Departament
d’Ensenyament i altres institucions, professors, famílies i estudiants. </span></div>
<div class="CuerpoA" style="line-height: 150%; tab-stops: 35.45pt 70.85pt 106.3pt 5.0cm 177.15pt 212.6pt 248.05pt 283.45pt 318.9pt 354.35pt 389.75pt 425.2pt 456.6pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="CuerpoA" style="line-height: 150%; tab-stops: 35.45pt 70.85pt 106.3pt 5.0cm 177.15pt 212.6pt 248.05pt 283.45pt 318.9pt 354.35pt 389.75pt 425.2pt 456.6pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Calisto MT"; font-size: 14.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: #0400;">Primer de tot, m’agradaria felicitar els meus companys que es troben
avui aquí per haver obtingut el reconeixement que suposa un Premi Extraordinari
de Batxillerat. És per a mi un honor i un orgull representar amb aquestes
paraules no només als premiats, sinó també a tots aquells estudiants que van
presentar-se a la prova i, per extensió, als qui no van poder presentar-s’hi;
inclús als que no han pogut seguir amb els estudis per innumerables
circumstàncies. Haver arribat fins aquí és un mèrit que ens hem merescut per
tota la feina feta i l’esforç que ha suposat</span><span style="color: #4a1779; font-family: "Calisto MT"; font-size: 14.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: #0400;">
</span><span style="font-family: "Calisto MT"; font-size: 14.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: #0400;">i, per tant, m’agradaria expressar la meva enhorabona
als guardonats.</span></div>
<div class="CuerpoA" style="line-height: 150%; tab-stops: 35.45pt 70.85pt 106.3pt 5.0cm 177.15pt 212.6pt 248.05pt 283.45pt 318.9pt 354.35pt 389.75pt 425.2pt 456.6pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="CuerpoA" style="line-height: 150%; tab-stops: 35.45pt 70.85pt 106.3pt 5.0cm 177.15pt 212.6pt 248.05pt 283.45pt 318.9pt 354.35pt 389.75pt 425.2pt 456.6pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Calisto MT"; font-size: 14.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: #0400;">Els Premis Extraordinaris de Batxillerat són un reconeixement a l’excel</span><span style="font-size: 14.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: #0400;">·</span><span style="font-family: "Calisto MT"; font-size: 14.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: #0400;">lència, un premi a l’esforç, la dedicació i la constància. Són també un
reconeixiement de les capacitats demostrades durant el batxillerat, no només
acadèmiques o intel</span><span style="font-size: 14.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: #0400;">·</span><span style="font-family: "Calisto MT"; font-size: 14.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: #0400;">lectuals sinó també la
capacitat d’organització, criteri i sacrifici personal. L’entrega i la passió
per aprendre, adquirir coneixements i saber entendre’ls, desenvolupar-los i
aplicar-los, així com la voluntat d’excel</span><span style="font-size: 14.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: #0400;">·</span><span style="font-family: "Calisto MT"; font-size: 14.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: #0400;">lir i haver
arribat a destacar per la nostra dedicació i disciplina són qualitats que ens
han aportat i ens aportaran resultats molt positius al llarg de la nostra vida,
no només durant la carrera universitària i laboral sinó, sobretot, en el nivell
personal. Confio que això ens obri portes a oportunitats riques i diverses.</span></div>
<div class="CuerpoA" style="line-height: 150%; tab-stops: 35.45pt 70.85pt 106.3pt 5.0cm 177.15pt 212.6pt 248.05pt 283.45pt 318.9pt 354.35pt 389.75pt 425.2pt 456.6pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="CuerpoA" style="line-height: 150%; tab-stops: 35.45pt 70.85pt 106.3pt 5.0cm 177.15pt 212.6pt 248.05pt 283.45pt 318.9pt 354.35pt 389.75pt 425.2pt 456.6pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Calisto MT"; font-size: 14.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: #0400;">La majoria dels que hem arribat fins aquí va trobar-se, en un moment o
altre, amb un conflicte intern que implicava decidir el nostre destí. Potser
alguns ja ho tenien clar des de petits, però una bona part no esperava prendre
aquest camí abans d’escollir la modalitat del batxillerat. (En el meu cas he
acabat triant la Medicina, encara que de petita volia ser una estrella del pop,
una famosa escriptora o inclús la Presidenta de Catalunya.) </span></div>
<div class="CuerpoA" style="line-height: 150%; tab-stops: 35.45pt 70.85pt 106.3pt 5.0cm 177.15pt 212.6pt 248.05pt 283.45pt 318.9pt 354.35pt 389.75pt 425.2pt 456.6pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="CuerpoA" style="line-height: 150%; tab-stops: 35.45pt 70.85pt 106.3pt 5.0cm 177.15pt 212.6pt 248.05pt 283.45pt 318.9pt 354.35pt 389.75pt 425.2pt 456.6pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Calisto MT"; font-size: 14.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: #0400;">Tot i així, sabíem que hauríem de fer un esforç immens per poder tenir
l’opció de decidir. </span></div>
<div class="CuerpoA" style="line-height: 150%; tab-stops: 35.45pt 70.85pt 106.3pt 5.0cm 177.15pt 212.6pt 248.05pt 283.45pt 318.9pt 354.35pt 389.75pt 425.2pt 456.6pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="CuerpoA" style="line-height: 150%; tab-stops: 35.45pt 70.85pt 106.3pt 5.0cm 177.15pt 212.6pt 248.05pt 283.45pt 318.9pt 354.35pt 389.75pt 425.2pt 456.6pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Calisto MT"; font-size: 14.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: #0400;">La incertesa sobre el nostre futur ens pressionava per dedicar-nos al
cent per cent al batxillerat, tenint sempre en ment la nota d’accés a la
universitat que desitjàvem. De vegades el patiment esdevenia visible
físicament, en els moments d’angoixa i de dubtes. Sóc conscient de
l’immensament afortunada que he estat en poder accedir a la carrera que volia,
i per aquest motiu m’agradaria tenir en consideració aquells qui, tot i
haver-se esforçat moltíssim durant el batxillerat, no van poder obtenir una
plaça a la qual aspiraven.</span></div>
<div class="CuerpoA" style="line-height: 150%; tab-stops: 35.45pt 70.85pt 106.3pt 5.0cm 177.15pt 212.6pt 248.05pt 283.45pt 318.9pt 354.35pt 389.75pt 425.2pt 456.6pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="CuerpoA" style="line-height: 150%; tab-stops: 35.45pt 70.85pt 106.3pt 5.0cm 177.15pt 212.6pt 248.05pt 283.45pt 318.9pt 354.35pt 389.75pt 425.2pt 456.6pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Calisto MT"; font-size: 14.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: #0400;">Aquest fet comportava la priorització de l’estudi sobre determinades
activitats, ja fos la pràctica d’un esport, l’estudi d’un instrument o una
afició que vam haver de relegar a un segon pla. En algunes ocasions, inclús,
vam renunciar a estar amb els nostres amics per tal de garantir la nostra plaça
en el futur que desitjàvem. Quantes festes i quants sopars ens hem perdut
perquè teníem un examen l’endemà...</span></div>
<div class="CuerpoA" style="line-height: 150%; tab-stops: 35.45pt 70.85pt 106.3pt 5.0cm 177.15pt 212.6pt 248.05pt 283.45pt 318.9pt 354.35pt 389.75pt 425.2pt 456.6pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="CuerpoA" style="line-height: 150%; tab-stops: 35.45pt 70.85pt 106.3pt 5.0cm 177.15pt 212.6pt 248.05pt 283.45pt 318.9pt 354.35pt 389.75pt 425.2pt 456.6pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Calisto MT"; font-size: 14.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: #0400;">Tot i la pressió que suposa, crec que és molt important mantenir aquest
tipus d’activitats, a més d’intentar seguir formant-nos en altres aspectes més
enllà de l’educació reglada, si tenim l’oportunitat i, sobretot, llegir. Els
estudis són molt importants, però no ens hem d’oblidar de viure i gaudir
d’aquelles petites coses que ens omplen i fan una mica més feliços. Així doncs,
l’estudi s’ha de convertir en una part intrínseca de la nostra persona, sense
deixar mai de sentir aquella inquietud per saber més del món i aquella curiositat
que caracteritza als que som avui aquí, per tal de gaudir de les dues parts.
Citant a Albert Einstein: “Mai consideri l’estudi com una obligació, sinó com
una oportunitat per penetrar en el meravellós món del saber”. Crec fermament
que aquesta determinació és la tinta que ha fet possible escriure el nostre
futur tal i com l’havíem somiat.</span></div>
<div class="CuerpoA" style="line-height: 150%; tab-stops: 35.45pt 70.85pt 106.3pt 5.0cm 177.15pt 212.6pt 248.05pt 283.45pt 318.9pt 354.35pt 389.75pt 425.2pt 456.6pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="CuerpoA" style="line-height: 150%; tab-stops: 35.45pt 70.85pt 106.3pt 5.0cm 177.15pt 212.6pt 248.05pt 283.45pt 318.9pt 354.35pt 389.75pt 425.2pt 456.6pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Calisto MT"; font-size: 14.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: #0400;">No hem d’oblidar que som uns privilegiats, encara que l’accés a
l’educació no hauria de ser un privilegi, sinó un dret. La diferència augmenta
quan ens referim a una educació de qualitat, la base que ens permeti accedir al
mercat laboral amb un nivell de competències alt. Una educació que ens formi
com a persones, exaltant els valors personals i col</span><span style="font-size: 14.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: #0400;">·</span><span style="font-family: "Calisto MT"; font-size: 14.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: #0400;">lectius per tal de crear un futur digne i pròsper, estimulant l’ús del criteri
i la lògica per a avançar cap a una societat més evolucionada en tots els
sentits. Mandela va dir: “L’educació és l’arma més poderosa per canviar el
món”. Un món que estarà sotmès a les decisions dels estudiants del present. </span></div>
<div class="CuerpoA" style="line-height: 150%; tab-stops: 35.45pt 70.85pt 106.3pt 5.0cm 177.15pt 212.6pt 248.05pt 283.45pt 318.9pt 354.35pt 389.75pt 425.2pt 456.6pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="CuerpoA" style="line-height: 150%; tab-stops: 35.45pt 70.85pt 106.3pt 5.0cm 177.15pt 212.6pt 248.05pt 283.45pt 318.9pt 354.35pt 389.75pt 425.2pt 456.6pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Calisto MT"; font-size: 14.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: #0400;">És per aquest motiu que crec de gran importància l’existència de
reconeixements com aquest del qual avui participem, els Premis Extraordinaris de
Batxillerat. A més de constituir una satisfacció immensa per als guardonats, és
també un estímul que ens impulsa a seguir oferint el màxim de nosaltres
mateixos, continuar creixent cada dia i poder retornar a la societat tot el que
ens proporciona.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></div>
<div class="CuerpoA" style="line-height: 150%; tab-stops: 35.45pt 70.85pt 106.3pt 5.0cm 177.15pt 212.6pt 248.05pt 283.45pt 318.9pt 354.35pt 389.75pt 425.2pt 456.6pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="CuerpoA" style="line-height: 150%; tab-stops: 35.45pt 70.85pt 106.3pt 5.0cm 177.15pt 212.6pt 248.05pt 283.45pt 318.9pt 354.35pt 389.75pt 425.2pt 456.6pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Calisto MT"; font-size: 14.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: #0400;">Aquesta evolució personal no hauria estat possible sense el suport de
les nostres famílies, que ens han fet costat en els moments més difícils, quan
la pressió que nosaltres mateixos ens imposàvem semblava dominar-nos, quan un
petit error podria suposar que el nostre somni es podria fer miques. En rebre
la trucada per comunicar-me que havia estat guardonada amb el premi, la
felicitat em va envair completament. Sentia una munió d’emocions, escoltava
incrèdula la veu que em felicitava des de l’altre banda del mòbil. Però només
una paraula era capaç de pronunciar: gràcies. Només de veure l’orgull reflectit
als ulls de les persones que estimo sé que tot el patiment i l’esforç ha valgut
la pena. Moltes gràcies a la meva família, als grans professors que he tingut
el plaer de tenir, als meus companys i amics, als somriures intercanviats que
feien més lleugers els dies. Gràcies per animar-nos a seguir lluitant, per
creure en nosaltres i proporcionar-nos l’empenta que necessitàvem en els
moments més difícils. </span></div>
<div class="CuerpoA" style="line-height: 150%; tab-stops: 35.45pt 70.85pt 106.3pt 5.0cm 177.15pt 212.6pt 248.05pt 283.45pt 318.9pt 354.35pt 389.75pt 425.2pt 456.6pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="CuerpoA" style="line-height: 150%; tab-stops: 35.45pt 70.85pt 106.3pt 5.0cm 177.15pt 212.6pt 248.05pt 283.45pt 318.9pt 354.35pt 389.75pt 425.2pt 456.6pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Calisto MT"; font-size: 14.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: #0400;">Moltes gràcies per aquesta oportunitat que ens heu donat.</span></div>
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
</w:Compatibility>
<w:DoNotOptimizeForBrowser/>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="156">
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
</style>
<![endif]--><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiInJ_44tlAD6PxQKcxt9MME02-5X4RmWT8zC4OrwEVeNDAseA33vPEGcJU9kpoHRkjT81C7Up5bFGkbjDQGM473q1NxrXmY9u-I62uT8JzLO84aqLNdEyKCHNV2ngJvb-Fy_rUO97R4UTV/s1600/DSC08438.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiInJ_44tlAD6PxQKcxt9MME02-5X4RmWT8zC4OrwEVeNDAseA33vPEGcJU9kpoHRkjT81C7Up5bFGkbjDQGM473q1NxrXmY9u-I62uT8JzLO84aqLNdEyKCHNV2ngJvb-Fy_rUO97R4UTV/s1600/DSC08438.JPG" height="426" width="640" /></a></div>
<br />Paula Logahttp://www.blogger.com/profile/09814917239617563166noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1455705249992490832.post-74519649695599692042014-08-18T09:28:00.000-07:002014-08-18T09:34:16.972-07:00<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhfmBrlpUEIaHdvCl5gFCJPiSRdySMuLfdF3bvs3ThPrwKUVVErLZFqsalcYOk-4Dim4_h2lf0b-suhieIEewOw3N982b8_ryqE3mJgxTNNtZlID4NPFqZ4p3cSO8dW933H1OBRDBZ0G-_l/s1600/Foto+02-06-14+18+30+43.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhfmBrlpUEIaHdvCl5gFCJPiSRdySMuLfdF3bvs3ThPrwKUVVErLZFqsalcYOk-4Dim4_h2lf0b-suhieIEewOw3N982b8_ryqE3mJgxTNNtZlID4NPFqZ4p3cSO8dW933H1OBRDBZ0G-_l/s1600/Foto+02-06-14+18+30+43.jpg" height="640" width="472" /></a></div>
<span style="color: #222222; font-family: Calisto MT, serif;"><span style="line-height: 24px;"><br /></span></span>
<br />
<div class="p1" style="text-align: justify;">
<br />
<div class="p1">
</div>
<div class="p1">
<span class="s1">¿Donde están los tucanes, con sus maravillosos picos bañados por el arco iris? Aquellos fascinantes seres exóticos que poblaban nuestras fantasías cuando soñábamos aventuras de intrépidos exploradores y bellas sirenas, ¿adónde quedaron? Ya no consigo recordar las majestuosas aves del paraíso, lenguas de fuego que con sus doradas coronas surcaban los cielos de mi imaginación. Tan solo diviso repugnantes palomas grises que esparcen sus malolientes excrementos por la contaminada ciudad, infectadas por extrañas enfermedades que degradan un paisaje cada vez más decrépito. A través de mi ventana solamente puedo vislumbrar molestos pájaros cuyos cantos se han transformado en horribles cacofonías que se mezclan entre los sonidos chirriantes y convulsos de la urbe. En cierta ocasión pude distinguir un pequeño gorrión pardo, un diminuto animal muy simpático que me observaba curioso sobre las baldosas de la acera, instantes antes de que un ávido felino se abalanzase sobre el indefenso pajarillo con unas zarpas letales y lo devorase cual león hambriento. Constantemente estamos bombardeados por imágenes de sucedáneos de pavos reales, cuyos coloridos plumajes son fruto del abundante maquillaje y el retoque, y ya no lucen apetitosos o voluptuosos cuerpos sino escuálidas y enfermizas figuras. Las blancas gaviotas que anteriormente se difuminaban en el horizonte sobre el mar se han apoderado de las zonas costeras, escarbando entre los desechos humanos e imponiendo sus graznidos, recortando nuestros derechos como ciudadanos. Ahora los guacamayos aparecen únicamente en las reproducciones de las obras de Rousseau colgadas en el salón de algún soñador frustrado, los verdes loros ya no saludan desde los hombros de malvados piratas sino que repiten palabrotas para el deleite de sus amos, encarcelados entre barrotes de plástico dorado. Y las hermosas mariposas que antes pugnaban por salir de mi estómago revoloteando en mi interior de excitación, ¿adónde marcharon? Quizás se transformaron en estas diminutas polillas que me atacan de noche, que no me permiten alcanzar el ansiado sueño y agujerean mi ropa hasta consumirla completamente, dejándome desnuda ante la realidad.</span></div>
</div>
Paula Logahttp://www.blogger.com/profile/09814917239617563166noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-1455705249992490832.post-3010679181454942472014-08-11T00:31:00.001-07:002014-10-04T05:32:28.582-07:00XXI<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgtaiFoq5m26GcUkQPv28kfa_6GCkrDOtaD1067Y2LBHU5vXKtgGEQZZAtOG8ZCmMPcOQ275pUqWffrKbyhSGuMn2OxAohrJTHCBweHd1YSgNod-mrJUbC7vtWtw4jtrXK0EIrb6k9Zxxwi/s1600/57450_4065327664463_1820491420_o.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgtaiFoq5m26GcUkQPv28kfa_6GCkrDOtaD1067Y2LBHU5vXKtgGEQZZAtOG8ZCmMPcOQ275pUqWffrKbyhSGuMn2OxAohrJTHCBweHd1YSgNod-mrJUbC7vtWtw4jtrXK0EIrb6k9Zxxwi/s1600/57450_4065327664463_1820491420_o.jpg" height="640" width="425" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; tab-stops: 45.8pt 91.6pt 137.4pt 183.2pt 229.0pt 274.8pt 320.6pt 366.4pt 412.2pt 458.0pt 503.8pt 549.6pt 595.4pt 641.2pt 687.0pt 732.8pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Calisto MT', serif; font-size: 13.5pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; tab-stops: 45.8pt 91.6pt 137.4pt 183.2pt 229.0pt 274.8pt 320.6pt 366.4pt 412.2pt 458.0pt 503.8pt 549.6pt 595.4pt 641.2pt 687.0pt 732.8pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Calisto MT', serif; font-size: 13.5pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; tab-stops: 45.8pt 91.6pt 137.4pt 183.2pt 229.0pt 274.8pt 320.6pt 366.4pt 412.2pt 458.0pt 503.8pt 549.6pt 595.4pt 641.2pt 687.0pt 732.8pt; text-align: justify;">
<div class="MsoNormal" style="background-color: #eefcff; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="color: #222222; font-family: "Calisto MT","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 11.5pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">A veces me pregunto qué es lo que
la hace tan especial. Quizás es su capacidad para contagiar alegría dondequiera
que vaya, provocando sonrisas y sonoras carcajadas con sus despreocupados
comentarios. Su naturalidad se funde con una espontaneidad innata, posee un
increíble don para infundir un sentimiento de bienestar a su alrededor, pues es
inconcebible la idea de que alguien no se sienta a gusto a su lado. Desprende
calidez e irradia optimismo, goza de una predisposición muy positiva y es la
primera en ofrecer su ayuda. Desearía gozar de la sensatez con la que habla;
tiene un tacto exquisito para saber qué decir en cada momento y una
conversación sumamente agradable, su elocuencia es capaz de persuadir al más
perspicaz de que se trata de una experta en algún tema del que acaba de
escuchar por primera vez. Pese a que de vez en cuando me mofo de su ignorancia
sobre algún aspecto, únicamente con el propósito de incomodarla (situación de
la que suele salir airosa con una amplia sonrisa y una risilla característica),
no puedo negar que es una muchacha realmente inteligente, cuya capacidad de
concentración, dedicación y esfuerzo siempre he envidiado. Quizás es por su
encanto, que transmite mediante su buena voluntad y un gran corazón. Estoy
convencida de que ella es aquella chica que todo el mundo anhela conocer.</span><span style="color: #222222; font-family: "Georgia","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 11.5pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: #eefcff; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: #eefcff; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="color: #222222; font-family: "Calisto MT","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 11.5pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">A veces me sorprendo admirándola
en silencio para grabar su rostro en mi memoria, estudiando sus rasgos para no
modificar ninguno de los detalles que configuran su belleza. Una belleza
envidiable; dos majestuosos ventanales con vistas a un océano de aguas
cristalinas te contemplan enmarcados por unas cejas rebeldes que le
proporcionan aspecto salvaje, una pequeña nariz chata que le confiere un
aspecto bonachón y sus labios carnosos perfectamente perfilados que siempre
esconden una sonrisa. Mil veces he procurado enojarme con ella, pero todos mis
intentos fueron en vano; si apenas conseguía irritarla, en un abrir y cerrar de
ojos ya volvíamos a reírnos como si no hubiese sucedido nada. Supongo que este
es el inevitable sino de los hermanos...</span><span style="color: #222222; font-family: "Georgia","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 11.5pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: #eefcff; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: #eefcff; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="color: #222222; font-family: "Calisto MT","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 11.5pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">A tu lado he sido princesa, la más
preciada clienta de tu supermercado, sirena de aguas marinas, una alumna
excepcionalmente atenta a las explicaciones sin sentido de su profesora, vaca,
caballo, perro e incluso un marido borracho e infiel quizás demasiado inspirado
en las telenovelas que nos ponía la abuela después de comer. Juntas éramos dos
reinas del drama, dignas de poseer espectáculo propio en Broadway. Pero, sobre
todo, a tu lado he sido bailarina. Nuestra pasión por el baile, materia que
siempre has dominado con gran maestría y salero, nos fue infundada desde que
tenemos uso de razón. Recuerdo (y quedan como testigos los incontables vídeos
caseros que grabaron) tu empeño en bailar cualquier tipo de música o sonido que
tu oído era capaz de apreciar. Desde los infalibles ritmos latinos que nos
acompañaron durante la infancia (cómo olvidar artistas como Chayanne, David
Civera, Shakira, Thalía, Paulina Rubio, La Oreja de Van Gogh, Christina
Aguilera, Beyoncé o Madonna) hasta la banda sonora de los videojuegos de coches
de carreras de la PlayStation 1 mientras jugaba nuestro vecino, pasando por la
sintonía del telediario y la música ambiental en algún chiringuito perdido por
la playa, helado medio deshecho en mano. Todavía mantienes esta parte de ti
intacta, pues siempre te sorprendo vagando por casa absorta en tu mundo, con
los auriculares puestos bailando como si te encontrases en el pódium de la más
concurrida discoteca.</span><span style="color: #222222; font-family: "Georgia","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 11.5pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: #eefcff; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: #eefcff; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="color: #222222; font-family: "Calisto MT","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 11.5pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">Tu coquetería es célebre en toda
la ciudad, difundida mediante un escrito ganador del primer premio de los
Juegos Florales que escribí en primaria, el cual leí enfrente de todo el curso
y en el cual plasmaba mi incomprensión frente a esa etapa por la que estabas
pasando: La Edad del Pavo. Supongo que ese periodo te marcó para la eternidad,
pues dejó su huella en tus dramáticos movimientos gestuales que se escabullen
en cada conversación, motivo de mis burlas inocentes. Aún te molestas cuando
alguien te recuerda ese texto, aunque intuyo que, secretamente, te encanta.</span><span style="color: #222222; font-family: "Georgia","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 11.5pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: #eefcff; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: #eefcff; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="color: #222222; font-family: "Calisto MT","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 11.5pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">Y aunque a veces intentemos
disimularlo, en el fondo siempre te preocupas por mí y sabes que yo me siento
muy orgullosa de ti. Porque te quiero desde el instante en que te vi por vez
primera, en el mismo hospital donde nací, cuando abrí mis ojillos y vi dos
enormes turquesas observándome horrorizada. Fue entonces cuando decidí que
serías mi enemiga favorita, mi mejor amiga y mi mayor confidente.</span><span style="color: #222222; font-family: "Georgia","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 11.5pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: #eefcff; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: #eefcff; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="color: #222222; font-family: "Calisto MT","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 11.5pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">Siempre a tu lado, siempre tu
hermana.</span><span style="color: #222222; font-family: "Georgia","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 11.5pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: #eefcff; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: #eefcff; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; margin-bottom: 0.0001pt;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: #eefcff; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="color: #222222; font-family: "Calisto MT","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 11.5pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">¡Muchas felicidades, preciosa!</span><span style="color: #222222; font-family: "Georgia","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 11.5pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><o:p></o:p></span></div>
</div>
Paula Logahttp://www.blogger.com/profile/09814917239617563166noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-1455705249992490832.post-19204503843106099852014-07-30T04:28:00.000-07:002014-07-30T04:28:56.788-07:00Laura (English Version)<div class="MsoNormal" style="background-color: #eefcff; color: #222222; font-family: Georgia, Utopia, 'Palatino Linotype', Palatino, serif; font-size: 15px; line-height: 23.099998474121094px; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Calisto MT', serif; font-size: 12pt; line-height: 24px;">I went into that room engulfed in a mysterious gloom, yearning to possess the precious treasure it guarded. A beam of moonlight illuminated the center of the room, after which Laura was waiting patiently, leaning on her back. Despite the poor visual </span><span style="font-family: 'Calisto MT', serif; font-size: 16px; line-height: 24px;">capacity the </span><span style="font-family: 'Calisto MT', serif; font-size: 12pt; line-height: 24px;">room offered, I could guess the curve of her waist, the softness of her body.</span><span style="font-family: 'Calisto MT', serif; font-size: 12pt; line-height: 24px;"> </span><span style="font-family: 'Calisto MT', serif; font-size: 12pt; line-height: 24px;">I walked slowly to the sensuous silhouette in the shadows, stopping a few inches before her.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: #eefcff; color: #222222; font-family: Georgia, Utopia, 'Palatino Linotype', Palatino, serif; font-size: 15px; line-height: 23.099998474121094px; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Calisto MT', serif; font-size: 12pt; line-height: 24px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: #eefcff; color: #222222; font-family: Georgia, Utopia, 'Palatino Linotype', Palatino, serif; font-size: 15px; line-height: 23.099998474121094px; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Calisto MT', serif; font-size: 12pt; line-height: 24px;">"I've missed you," I ventured. There was no answer. Silence tore my soul. After so long... the memory of her sweet voice, her melodious singing whose notes were capable of shedding the tears of the fiercest being echoed in my mind like a seductive mermaid song.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: #eefcff; color: #222222; font-family: Georgia, Utopia, 'Palatino Linotype', Palatino, serif; font-size: 15px; line-height: 23.099998474121094px; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Calisto MT', serif; font-size: 12pt; line-height: 24px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: #eefcff; color: #222222; font-family: Georgia, Utopia, 'Palatino Linotype', Palatino, serif; font-size: 15px; line-height: 23.099998474121094px; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Calisto MT', serif; font-size: 12pt; line-height: 24px;">Impatience competed inside of me against my will to gloat over that moment, a man reunited with his beloved, with half of his soul, my very identity in a different body... without her I am not complete. Her expression of reproach, as perhaps she had imagined I abandoned her, afraid of the inexorable oblivion, was replaced by a sense of relief and joy for seeing me again. Under her compassionate look my nervous fingers unzipped</span><span style="font-family: 'Calisto MT', serif; font-size: 12pt; line-height: 24px;"> her sober dress, unsheathing a sculpted body that seemed carved by Michelangelo himself.</span><span style="font-family: 'Calisto MT', serif; font-size: 12pt; line-height: 24px;"> </span><span style="font-family: 'Calisto MT', serif; font-size: 12pt; line-height: 24px;">I remembered that, ironically, his father was a</span><span style="font-family: 'Calisto MT', serif; font-size: 12pt; line-height: 24px;"> famous Italian </span><i style="font-family: 'Calisto MT', serif; font-size: 12pt; line-height: 24px;">luthier</i><span style="font-family: 'Calisto MT', serif; font-size: 12pt; line-height: 24px;"> </span><span style="font-family: 'Calisto MT', serif; font-size: 12pt; line-height: 24px;"> at the time, creator of the most distinguished works of art, including the birth of my beautiful Laura.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: #eefcff; color: #222222; font-family: Georgia, Utopia, 'Palatino Linotype', Palatino, serif; font-size: 15px; line-height: 23.099998474121094px; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Calisto MT', serif; font-size: 12pt; line-height: 24px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: #eefcff; color: #222222; font-family: Georgia, Utopia, 'Palatino Linotype', Palatino, serif; font-size: 15px; line-height: 23.099998474121094px; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Calisto MT', serif; font-size: 12pt; line-height: 24px;">The emotion hit me without warning, and I could not hold the tears that welled in my eyes uncontrollably, like birds flying free at last after being prisoners from a terrible fate for too many years.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: #eefcff; color: #222222; font-family: Georgia, Utopia, 'Palatino Linotype', Palatino, serif; font-size: 15px; line-height: 23.099998474121094px; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Calisto MT', serif; font-size: 12pt; line-height: 24px;">The hardship and pain had taken over my being, guilt and remorse had corroded my inside as woodworm devours </span><span style="font-family: 'Calisto MT', serif; font-size: 16px; line-height: 24px;">neglected</span><span style="font-family: 'Calisto MT', serif; font-size: 12pt; line-height: 24px;"> books, leaving them empty, destroying the beautiful stories that once were, amorphous behind the veil of putrefaction. In my temples </span><span style="font-family: 'Calisto MT', serif; font-size: 16px; line-height: 24px;">the sound of a thousand bullets fired at close range </span><span style="font-family: 'Calisto MT', serif; font-size: 16px; line-height: 24px;">rattled </span><span style="font-family: 'Calisto MT', serif; font-size: 12pt; line-height: 24px;">as hammers. I only had to blink to glimpse the terrified eyes of my first victim, my first tear of consciousness, my first murder. I was crying all day because I never imagined the impact it could cause to simply shoot a gun. I was not aware of what this entailed, what it meant taking the life of a human being by a dubious cause previously defended regardlessly. Since then, his memory and that of countless spirits torment me every moment, occupying my mind and my starring bloodiest nightmares. The desolation that war caused in that remote country was but a reflection of what I was now, I had been reduced to rubble. My previous memories to the battlefield fancied me as an idyllic dream, perhaps nonexistent. Maybe just ash. But the memory of Laura kept me hoping to return home to relive those magical moments that both yearned under the protection of passion and security it provided me and how far I was from them in those moments.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: #eefcff; color: #222222; font-family: Georgia, Utopia, 'Palatino Linotype', Palatino, serif; font-size: 15px; line-height: 23.099998474121094px; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Calisto MT', serif; font-size: 12pt; line-height: 24px;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: #eefcff; color: #222222; font-family: Georgia, Utopia, 'Palatino Linotype', Palatino, serif; font-size: 15px; line-height: 23.099998474121094px; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Calisto MT', serif; font-size: 12pt; line-height: 24px;">However, she was right in front of me impatiently </span><span style="font-family: 'Calisto MT', serif; font-size: 16px; line-height: 24px;">now</span><span style="font-family: 'Calisto MT', serif; font-size: 12pt; line-height: 24px;">. I pinched her affectionately and she let out a low moan, atrophied from disuse of her voice. Stroking her hair, we went slowly regaining the harmony that once united us, remembering those moments of uncertainty and excitement that took place before the start of every concert, when nerves were almost tangible. Delicately, my fingers were touring every corner of her body, drawing her sinuous figure. My lips were in her womb, that mysterious place where </span><span style="font-family: 'Calisto MT', serif; font-size: 16px; line-height: 24px;">the most wonderful sounds imaginable</span><span style="font-family: 'Calisto MT', serif; font-size: 12pt; line-height: 24px;"> resonated. What injustice to humanity it was that Laura had remained silent for so long! After a long sigh, trying to empty my mind of all the war imagery and disturbing thoughts, I took my bow and tried to remember the moves that cost me so </span><span style="font-family: 'Calisto MT', serif; font-size: 16px; line-height: 24px;">much effort</span><span style="font-family: 'Calisto MT', serif; font-size: 16px; line-height: 24px;"> to </span><span style="font-family: 'Calisto MT', serif; font-size: 12pt; line-height: 24px;">internalize and, somewhere in the subconscious, had been recorded with a hot iron. Then, almost without realizing it, I started playing that Bach cello suite I had had the honor to perform in public and in private repeatedly, invoking his spirit to help me interprete it, without thinking of anything but her beauty, her character, flowing music that filled my head to the tips of my extremities, isolating myself from everything foreign to Laura and me, melting like lovers: as a musician and his instrument constituting one body, wrapped in the mantle of a piece, speaking a secret language able to touch the world.</span></div>
Paula Logahttp://www.blogger.com/profile/09814917239617563166noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1455705249992490832.post-13173841469266858572014-06-10T08:00:00.000-07:002014-06-10T11:36:21.692-07:00Vivir en un futuro perfecto<div style="text-align: justify;">
Durante estas últimas semanas la actividad de este blog ha sido casi nula, pero espero que pronto vuelva a surgir la inspiración y, con ella, nuevas historias que contar. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Se acerca un periodo de transición. Inevitablemente, mi vida va a experimentar una sucesión de cambios que me conducirán a una nueva etapa. Empieza otro capítulo poblado de nuevos personajes, nuevos escenarios y nuevos sueños. Mañana se empezará a decidir cuál es mi sino. ¿Qué sorpresas me aguardan en el siguiente episodio? ¿Seré capaz de seguir el plan que tan detalladamente he trazado? ¿O quizás mi futuro adoptará la forma de una opción que no había contemplado? </div>
<div style="text-align: justify;">
Supongo yo misma comenzaré a redactar las respuestas que corresponden a cada pregunta. Mañana es El Día. Deseadme suerte.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
A continuación os dejo un breve poema retrospectivo que ilustra mi situación y que trata sobre mi preocupación por vivir en futuro perfecto.</div>
<div style="text-align: start;">
<br /></div>
<div style="text-align: start;">
<span style="background-color: rgba(255, 255, 255, 0); text-align: justify;"><u><br /></u></span></div>
<div style="text-align: start;">
<span style="background-color: rgba(255, 255, 255, 0); text-align: justify;"><u>Vivir en un futuro perfecto</u></span></div>
<div style="text-align: start;">
<span style="background-color: rgba(255, 255, 255, 0); text-align: justify;"><u><br /></u></span></div>
<div style="text-align: justify;">
Yo habré vivido</div>
<div style="text-align: justify;">
Tu habrás vivido</div>
<div style="text-align: justify;">
Él/ella habrá vivido</div>
<div style="text-align: justify;">
Nosotros/as habremos vivido</div>
<div style="text-align: justify;">
Vosotros habréis vivido</div>
<div style="text-align: justify;">
Ellos/as habrán vivido<br />
<br />
<br />
Espero no tener que reescribirlo en subjuntivo.</div>
Paula Logahttp://www.blogger.com/profile/09814917239617563166noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-1455705249992490832.post-89807303094693308332014-05-31T05:15:00.001-07:002014-05-31T05:15:11.717-07:00Laura<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiEZyFcV3kC1A2CxSxMy8zSR3CimxupEyeqxdmYyg-8RGIMmuw684K1N3CB68IYETlbtOsNcP_NQcWaYnqUd06jxWSDuKMMc-N3qa8ErEWh0EJgeVqoVVUvoLiQ5QzOuBM0J4dWlFOeQiyR/s1600/60f3b5c731a30dba21f7588ffb3af949.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiEZyFcV3kC1A2CxSxMy8zSR3CimxupEyeqxdmYyg-8RGIMmuw684K1N3CB68IYETlbtOsNcP_NQcWaYnqUd06jxWSDuKMMc-N3qa8ErEWh0EJgeVqoVVUvoLiQ5QzOuBM0J4dWlFOeQiyR/s1600/60f3b5c731a30dba21f7588ffb3af949.jpg" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; tab-stops: 45.8pt 91.6pt 137.4pt 183.2pt 229.0pt 274.8pt 320.6pt 366.4pt 412.2pt 458.0pt 503.8pt 549.6pt 595.4pt 641.2pt 687.0pt 732.8pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Calisto MT', serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; tab-stops: 45.8pt 91.6pt 137.4pt 183.2pt 229.0pt 274.8pt 320.6pt 366.4pt 412.2pt 458.0pt 503.8pt 549.6pt 595.4pt 641.2pt 687.0pt 732.8pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Calisto MT', serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; tab-stops: 45.8pt 91.6pt 137.4pt 183.2pt 229.0pt 274.8pt 320.6pt 366.4pt 412.2pt 458.0pt 503.8pt 549.6pt 595.4pt 641.2pt 687.0pt 732.8pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Calisto MT', serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Entré en aquella
habitación sumida en una misteriosa penumbra, anheloso por poseer el preciado
tesoro que albergaba. Un haz de luz lunar iluminaba el centro de la estancia,
tras el cual Laura me esperaba pacientemente, reclinada sobre su espalda. Pese
a la nefasta capacidad visual que la sala ofrecía, pude adivinar la curva de su
cintura, la suavidad de su cuerpo. Avancé lentamente hacia la sensual silueta
recortada entre las sombras, deteniéndome a escasos centímetros. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; tab-stops: 45.8pt 91.6pt 137.4pt 183.2pt 229.0pt 274.8pt 320.6pt 366.4pt 412.2pt 458.0pt 503.8pt 549.6pt 595.4pt 641.2pt 687.0pt 732.8pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Calisto MT', serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; tab-stops: 45.8pt 91.6pt 137.4pt 183.2pt 229.0pt 274.8pt 320.6pt 366.4pt 412.2pt 458.0pt 503.8pt 549.6pt 595.4pt 641.2pt 687.0pt 732.8pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Calisto MT', serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">"Te he echado de
menos", aventuré. No obtuve respuesta. El silencio me desgarraba el alma.
Después de tanto tiempo... el recuerdo de su dulce voz, de su melodioso canto,
de aquellas notas capaces de hacer derramar las lágrimas del más feroz ser,
retumbaba en mi mente como el canto de una seductora sirena. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; tab-stops: 45.8pt 91.6pt 137.4pt 183.2pt 229.0pt 274.8pt 320.6pt 366.4pt 412.2pt 458.0pt 503.8pt 549.6pt 595.4pt 641.2pt 687.0pt 732.8pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Calisto MT', serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; tab-stops: 45.8pt 91.6pt 137.4pt 183.2pt 229.0pt 274.8pt 320.6pt 366.4pt 412.2pt 458.0pt 503.8pt 549.6pt 595.4pt 641.2pt 687.0pt 732.8pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Calisto MT', serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">La impaciencia
competía en mi interior contra la voluntad de saborear aquel momento, el
reencuentro de un hombre con su amada, con la mitad de su alma, con su misma
identidad en distinto cuerpo, sin la cual no estoy completo. Su expresión de
reproche, puesto que quizás imaginó que la había abandonado, presa del temor al
inexorable olvido, fue reemplazada por una sensación de alivio y de júbilo por
volver a verme. Bajo su mirada compasiva se deslizaron nerviosos mis dedos
desabrochando la cremallera de su sobrio vestido, desenfundando un cuerpo
escultural que parecía tallado por el mismo Miguel Ángel. Recordé que,
irónicamente, su progenitor fue un <i>lutier</i> italiano celebérrimo en su época,
creador de las más distinguidas obras de arte, entre las cuales nació mi bella
Laura. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; tab-stops: 45.8pt 91.6pt 137.4pt 183.2pt 229.0pt 274.8pt 320.6pt 366.4pt 412.2pt 458.0pt 503.8pt 549.6pt 595.4pt 641.2pt 687.0pt 732.8pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Calisto MT', serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; tab-stops: 45.8pt 91.6pt 137.4pt 183.2pt 229.0pt 274.8pt 320.6pt 366.4pt 412.2pt 458.0pt 503.8pt 549.6pt 595.4pt 641.2pt 687.0pt 732.8pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Calisto MT', serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">La emoción me golpeó
de frente, sin avisar, y no pude contener las lágrimas que brotaron
descontroladas de mis ojos, como pájaros que vuelan libres al fin tras ser
galeotes de un terrible destino durante demasiados años. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; tab-stops: 45.8pt 91.6pt 137.4pt 183.2pt 229.0pt 274.8pt 320.6pt 366.4pt 412.2pt 458.0pt 503.8pt 549.6pt 595.4pt 641.2pt 687.0pt 732.8pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Calisto MT', serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">La penuria y el dolor
se habían apoderado de mi ser, la culpa y el remordimiento me habían corroído
las entrañas como la carcoma devora los libros descuidados, dejándolos vacíos,
destruyendo las bellas historias que un día fueron y quedaron deformadas,
amorfas tras el velo de la putrefacción. En mis sienes repiqueteaban como
martillos el sonido de mil balas disparadas a bocajarro. Me bastaba con
parpadear para vislumbrar los ojos aterrorizados de mi primera víctima, mi
primer desgarro de la consciencia, mi primer asesinato. Estuve todo el día
llorando, pues nunca imaginé el impacto que podría causar el simple hecho de
disparar un arma. No era consciente de lo que ello comportaba, de qué
significaba arrebatarle la vida a un ser humano por una causa dudosa que antes
defendía sin miramientos. Desde entonces, su recuerdo y el de incontables
espíritus me atormentan a cada instante, ocupando mi mente y protagonizando mis
más sangrientas pesadillas. La desolación que la guerra causó en aquel remoto
país no era sino un reflejo de lo que yo era ahora, me había reducido a
escombros. Mis recuerdos anteriores al campo de batalla se me antojaban como un
sueño idílico, quizás inexistente. Quizás sólo ceniza. Pero el recuerdo de
Laura me mantuvo con la esperanza de volver a casa, de revivir aquellos
momentos mágicos que tanto añoraba, bajo el amparo de la pasión y la seguridad
que me proporcionaba y de la que tan distante me encontraba en aquellos
instantes.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; tab-stops: 45.8pt 91.6pt 137.4pt 183.2pt 229.0pt 274.8pt 320.6pt 366.4pt 412.2pt 458.0pt 503.8pt 549.6pt 595.4pt 641.2pt 687.0pt 732.8pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Calisto MT', serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; tab-stops: 45.8pt 91.6pt 137.4pt 183.2pt 229.0pt 274.8pt 320.6pt 366.4pt 412.2pt 458.0pt 503.8pt 549.6pt 595.4pt 641.2pt 687.0pt 732.8pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Calisto MT', serif; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Sin embargo, ahora la
tenía justo delante, impaciente. La pellizqué cariñosamente y dejó escapar un
gemido ronco, atrofiado por el desuso de su voz. Acariciándole los cabellos,
fuimos recobrando poco a poco la sintonía que tanto nos había unido, recordando
aquellos momentos de incertidumbre y excitación que tenían lugar antes de
empezar cada concierto, cuando los nervios eran casi tangibles. Delicadamente,
mis dedos fueron recorriendo cada rincón de su cuerpo, dibujando su sinuosa
figura. Mis labios se posaron en su vientre, aquel misterioso lugar donde se
gestaban y resonaban los más maravillosos sonidos imaginables. ¡Qué injusticia
para la humanidad que Laura hubiese permanecido muda durante tanto tiempo! Tras
un largo suspiro, intentando vaciar mi mente de todas las imágenes bélicas y
los pensamientos perturbadores, tomé mi arco y traté de recordar los
movimientos que tanto esfuerzo me costaron interiorizar y que, en algún lugar
del subconsciente, habían quedado grabados con hierro candente. Entonces, casi
sin percatarme de ello, empecé a tocar aquella suite de Bach para violoncelo
que en tantas ocasiones tuve el honor de ejecutar en público y en la intimidad,
invocando su espíritu para que me ayudara a interpretarla, sin pensar en otra
cosa que en su belleza, su carácter, el fluir de la música que me invadía de la
cabeza hasta la punta de mis extremidades, aislándome de todo lo ajeno a Laura
y a mí, fusionándonos como dos amantes: como un músico y su instrumento
constituyendo un sólo cuerpo, envueltos en el manto de una pieza, hablando un
idioma secreto capaz de conmover al mundo.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
Paula Logahttp://www.blogger.com/profile/09814917239617563166noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1455705249992490832.post-3253580305190141562014-05-29T04:38:00.002-07:002014-05-29T04:38:20.628-07:00<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGaulz9SXz7wFSpJqDHOHadxMY-JtIR4MbUMVRP_2BtbKYr8CRRq5OEBykBINLZDma25V9ZSqp-TYygQsZSWNoBA3ZLUs6wGdaaPTSNh3R8SmvJWWI6mTlrzbHrj0WiuvQu_KZhKRDK4h6/s1600/Foto+08-05-14+23+00+45.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGaulz9SXz7wFSpJqDHOHadxMY-JtIR4MbUMVRP_2BtbKYr8CRRq5OEBykBINLZDma25V9ZSqp-TYygQsZSWNoBA3ZLUs6wGdaaPTSNh3R8SmvJWWI6mTlrzbHrj0WiuvQu_KZhKRDK4h6/s1600/Foto+08-05-14+23+00+45.jpg" height="640" width="450" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Calisto MT","serif"; font-size: 12pt; line-height: 24px;"><br /></span><span style="line-height: 24px;"></span><span style="font-family: "Calisto MT","serif"; font-size: 12pt; line-height: 24px;"><br /></span><span style="line-height: 24px;"></span><span style="font-family: "Calisto MT","serif"; font-size: 12pt; line-height: 24px;">Él tiene el poder de cambiar mi estado de ánimo como si de un interruptor se tratase, invadiéndome de preocupación y pesadumbre si percibo un atisbo de tristeza en su mirada de ojos negros o embriagándome de éxtasis y radiante felicidad si me dedica una de sus preciosas y sinceras sonrisas. Soy sumamente vulnerable y susceptible a cualquier sutil gesto que realice, aun inconscientemente, pues soy conocedora de que mi insaciable imaginación está empeñada a interpretar cada uno de sus movimientos, involucrándome en sus causas. Incluso soy víctima de mi mente, que me engaña constantemente confundiendo sus marcadas facciones con las de casuales viandantes que no guardan relación alguna; su esbelta figura con la de un ciclista que pasa raudo por delante; su enrevesado cruce de piernas al sentarse con las de cualquier pasajero del autobús, que observa curioso la expresión de la locura que se dibuja en mi rostro. Pero en el fondo sé que, a pesar del rubor que se asoma por mis mejillas cada vez que distingo sus gráciles andares entre la multitud, no tengo la más ínfima posibilidad de entablar una relación con él.</span></div>
Paula Logahttp://www.blogger.com/profile/09814917239617563166noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1455705249992490832.post-88845132459531692352014-05-28T12:42:00.000-07:002014-05-29T04:33:10.593-07:00<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh49uL3ZndZyOcBod_mQhU1Lu3J2vaI2n4-nFxbztlXbgFJ6E8MYhbcKXm7s3jDyhxDlIbwctF69dYXkI1_YFTfC8GtssRHRMw2ak3RQT-Ly44pRpbvzaQNzCVofNNqG4w7bN1PVkjH0E3L/s1600/Foto+07-10-11+12+33+06.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh49uL3ZndZyOcBod_mQhU1Lu3J2vaI2n4-nFxbztlXbgFJ6E8MYhbcKXm7s3jDyhxDlIbwctF69dYXkI1_YFTfC8GtssRHRMw2ak3RQT-Ly44pRpbvzaQNzCVofNNqG4w7bN1PVkjH0E3L/s1600/Foto+07-10-11+12+33+06.jpg" height="640" width="425" /></a></div>
<span style="font-family: "Calisto MT","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Calisto MT","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Calisto MT","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%;">Cada
vez que su mirada penetrante se posa en mis ojos todo mi ser cobra una
estructura ordenada, armónica, habitando en mi la paz que tanto anhelo. Tan
solo distinguir su calmada figura entre la muchedumbre apresurada renace en mí
la ilusión como una danzarina llama. Su cuerpo constituye la encarnación de mi
felicidad, codeándose entre un resplandor onírico que solamente yo puedo
apreciar. No son pocas las ocasiones en las que me he imaginado rodeada por sus
ardientes brazos o robándole un ósculo inesperadamente en un arrebato de pasión
incontrolable. Pero aun así soy consciente de la realidad que en mí se cierne
cual maldición milenaria, del vacío temporal que nos separa, desgarrando mi
alma centímetro a centímetro mientras me esfuerzo, prisionera de su dulce voz,
por zafarme de este apremiante corsé que me ahoga y me asfixia. A pesar de este
sufrimiento, mi mente sigue resistiéndose a abandonar los sentimientos que me
arrojan a tal irracional locura, pues su cálida sonrisa, sutilmente levantada
por su comisura derecha, constituye una milagrosa panacea a todos mis males,
desnudándome de mis preocupaciones y recargándome de un mágico júbilo que
invade cada rincón de mi piel.<o:p></o:p></span></div>
Paula Logahttp://www.blogger.com/profile/09814917239617563166noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1455705249992490832.post-36152489937995485902014-05-22T03:38:00.001-07:002014-05-28T12:58:56.589-07:00Futuro incierto<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj8Acac4yCY52zXdq-YvTT-u1R3c-zU81sYiLn2yGLhwgCSCtI2tzv2vhggBjOHpO9Jnqpn30ZBS8wf6lnnlHTemErcQhMOjdoW3RFScFXkpw-1uTZGCU4PDcceeOcV5J7i1kiq7JXAlFN4/s1600/f14bd9bc46dde166d7511187955f04dc-d3ifeam.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj8Acac4yCY52zXdq-YvTT-u1R3c-zU81sYiLn2yGLhwgCSCtI2tzv2vhggBjOHpO9Jnqpn30ZBS8wf6lnnlHTemErcQhMOjdoW3RFScFXkpw-1uTZGCU4PDcceeOcV5J7i1kiq7JXAlFN4/s1600/f14bd9bc46dde166d7511187955f04dc-d3ifeam.jpg" height="640" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Free falling dream by Richard George Davis // Source: DeviantArt</td></tr>
</tbody></table>
<div class="p1" style="text-align: justify;">
</div>
<div class="p1" style="text-align: justify;">
<br />
<div class="p1">
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: 'Calisto MT', serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Siento que el suelo se desvanece
bajo mis pies. Caigo en un vacío infinito, cada vez más rápido, mientras me
esfuerzo por desarrollar alas que me permitan sobrevivir a un inevitable golpe
y poder planear por encima de la catástrofe. Por otra parte, la presión que
ejerce mi propia exigencia sobre mi mente acelera e intensifica esta caída,
obligándome a luchar contra ella con todas mis fuerzas y causando mi fatiga. Me
duelen los huesos, a cada paso que doy tiembla mi esqueleto. Supongo que el
sufrimiento es el precio a pagar por el éxito, el dolor es causado por estas
alas que se esfuerzan por crecer en mi cuerpo. El horizonte se me antoja
lejano, casi en otra dimensión, a pesar de que puedo alcanzarlo con solo dar
dos pasos. Mis manos se ciernen alrededor de un sol cegador, temerosas de que
explote, pero a su vez incapaces de liberarlo, pues su calor alberga mi futuro,
o el futuro que deseo. O quizás el futuro que creo desear. Al fin y al cabo,
puede que mi destino sea emprender otra estrella, otra fuente de luz que
alumbre mi camino, otro Sol que ilumine mi pensamiento y que encienda mis
pasiones. En este preciso instante debo tener cautela, pues un movimiento en
falso podría conllevar el fracaso, podría quemarme por querer agarrar una
estrella cuyo calor no estoy capacitada para soportar. Paradójicamente, siempre
me he sentido preparada para este momento, pero ahora que el reto es inminente
creo que no estoy mentalizada de lo que supone. Quiero relajarme y sentirme
segura, quiero entrar exultante y salir radiante de satisfacción. Quiero
recargar energía, saborear la incertidumbre. Pero todo lo que obtengo es
inseguridad, nervios, angustia y, sobretodo, desconfianza en mí misma. ¿Qué ha
pasado con mi antigua yo? ¿Quién es esta extraña que me mira desde el espejo? </span><span lang="CA" style="font-family: "Calisto MT","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><o:p></o:p></span></div>
</div>
</div>
Paula Logahttp://www.blogger.com/profile/09814917239617563166noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1455705249992490832.post-45654187049022452192014-05-20T14:00:00.003-07:002014-05-28T12:59:28.205-07:00Como el Fénix<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Garamond","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: ES;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhOXOjhZ7nmwH0CG-gurSwTNcqBCJ6ArSmgT1nAXgaYohsPYV6exMEd8dcHQC52KCG8kBb-Llz1V0JfsNGKfzRPELDRJbt7z11yLJxp4Vn0C3gQmyrz-fyQqW64ji4MPRYdVtCML69XkFBo/s1600/Foto+09-05-14+23+25+33.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhOXOjhZ7nmwH0CG-gurSwTNcqBCJ6ArSmgT1nAXgaYohsPYV6exMEd8dcHQC52KCG8kBb-Llz1V0JfsNGKfzRPELDRJbt7z11yLJxp4Vn0C3gQmyrz-fyQqW64ji4MPRYdVtCML69XkFBo/s1600/Foto+09-05-14+23+25+33.png" height="480" width="640" /></a></div>
<span style="font-family: "Garamond","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: ES;"><br /></span>
<br />
<div class="MsoNormal">
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: 'Calisto MT', serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">A veces nos proponemos lograr
metas que se nos antojan inalcanzables porque requieren un esfuerzo tan extremo
que, tanto física como psicológicamente, no somos capaces de asimilar, aunque
nos duela admitirlo. En algún momento, todo aquello que creías dominar comienza
a crecer como una bestia indomable que escapa inevitablemente de las riendas
que tan apaciblemente dirigías. Es entonces cuando caemos del pedestal desde el
que nuestro orgullo sonreía deslumbrante, y la frustración se apodera de
nuestra mente. Poco a poco nos consume la inseguridad, que corroe nuestro
interior y cual ácido nos devora y nos desfigura, tornándonos unos seres
irreconocibles, oscurecidos por la propia decepción. Pero debemos luchar para
poder retomar el control sobre nuestras capacidades y así volver a recuperar
nuestra identidad original. Debemos incluso aprender de esta experiencia para
mejorar aquellos aspectos que agrietaban nuestro ser y nuestra felicidad.
Porque a veces necesitamos dar un paso atrás para poder verlo todo con perspectiva
y volver a creer en nosotros mismos, tal como un fénix que renace de sus
cenizas.</span><span lang="CA" style="font-family: "Calisto MT","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><o:p></o:p></span></div>
</div>
</div>
Paula Logahttp://www.blogger.com/profile/09814917239617563166noreply@blogger.com0